Encara no son les 7 i ja tenim els peus a terra. Hem d'esmorzar aviat perquè ens recullen d'aquí a una estona per fer una excursió per 4 platges properes a Krabi. Avui ens portaran com borreguets en una barca que compartirem amb 20 persones més.
La primera parada a 15min de sortir és a la Phranang Cave Beach, aparentment un lloc des d'on podem accedir a la Princess Cave i veure el temple que hi ha a dins, ple d'estàtues de penis, ofrenes que fan els pescadors per tenir bona collita fent cas la llegenda que diu que aquí hi vivia una princesa.
Doncs al final, ni cova ni temple. Resulta que per accedir-hi ho hem de fer per dins de l'aigua i a la zona final el mar està massa revoltat com per anar-hi amb els nens en braços, així que donem mitja volta perquè no ens vé d'un buda més o menys i ens relaxem a la sorra tot contemplant el paisatge.
Aquest cop, la nostra barca és la motora de color groc que es veu al fons. Un altre vehicle per anotar a la llista d'en Marc.
"Mira tieta! Els nostres peus son el llapis i l'aigua el borrador"
En Marc es dedica a fer dibuixos a la sorra amb un pal que ha trobat en un racó. Ell és feliç i nosaltres encara més de veure'l gaudir de cada instant, ha estat un parell de dies molt xafat però ara ja torna a ser el nen juganer i divertit de sempre.
El rellotge ja marca les 10 en punt i tornem a ser dins la barca en destinació a Tup Island, una illa de revista que es connecta a una altra per una llengua de sorra dins del mar aaahhhh que avui no és possible creuar caminant per no-sé-què de la lluna que fa que la marea estigui alta. Doncs res, un es queda vigilant a en Jan que dorm plàcidament sota una palmera a la sorra i la resta ens divertim a l'aigua.
Criss, desconnecta del món i gaudeix del moment.
La tercera parada la fem als peus de la Chicken Island (amb aquest nom perquè sembla que les roques formen el cap d'una gallina que encara estic buscant), aquí ens tirem a l'aigua amb el tub i les ulleres per veure peixos de tots colors que ens envolten sense cap mena de problema.
L'entorn està una mica massificat. Entre nosaltres que ja en som 25 i un parell d'embarcacions més, el mar està cobert d'armilles de colors que es belluguen sense rumb definit en busca d'un bon exemplar per fotografiar.
Però jo he trobat el més gran i guapo...
I ara arriba l'hora de dinar. Atenció que no hi ha més platges al mar d'Andaman que hem d'anar a parar tots a la mateixa. Imagineu-vos el Desembarcament de Normandia, barques per aquí i per allà, gent asseguda a tot arreu i nosaltres que al arribar estem sols i acabem amb la gent fent cua per recollir el dinar trepitjant-nos la tovallola.
Així que decidim acabar de menjar i sortir a caminar en busca d'algun racó més íntim. La veritat és que la platja és de conte i el color turquesa de l'aigua difícil d'imaginar.
Jo, que no m'he tret la samarreta en tot el dia, faig com els nens i em banyo amb ella. Ja en tinc prou de sol, fa un parell de dies que em vaig cremar l'esquena i encara em batega.
Un consell: Quan feu snorkel sense armilla poseu-vos molta crema a l'esquena, que no te'n adones i el sol va fent de les seves!
A mitja tarda ja som a Krabi i després de passar per l'hotel a fer-nos un banyet refrescant a la piscina i una bona dutxa, baixem al poble a contemplar una de les últimes postes de sol a Tailàndia.
Està essent un viatge inoblidable amb els qui més estimo.
Bona nit,
Ingrid
Quina joia de viatge ens esteu fent passar, en algun moment fins i tot se'ns ha escapat alguna llagrimeta, sniff, sniff.
ResponderEliminarRamon