Dia 3 - Phuket - Barcelona

Sona el despertador i només sóc capaç de veure el primer número. És un 4. No tinc temps per lamentar-me, una dutxa ràpida i a tancar la maleta, ja dormiré a l'avió, tindré temps de sobres.

A la cua de facturació només hi ha 2 avisos, una la de no portar armes de foc dins la cabina de l'avió i la segona la famosa dels durian. Hem tingut l'honor de passar pel costat d'un camp on hi havien una pila de pells tirades i us puc assegurar que és una de les olors més insuportables que he sentit mai. Diuen que pot quedar-se allà estancada durant moltes setmanes.

Una anècdota que ens ha fet molta gràcia:

Al control de seguretat de Phuket li han volgut revisar la bossa de les joguines a en Jan i ell quan ha vist que li començaven a treure les coses de dins ha començat a cridar-los enfurismat enfilat a la taula "No! No! No! No!". Les noies del control li han tornat a posar de seguida tot a lloc sense acabar de mirar tot demanant-li disculpes. Bona tàctica, ha estat boníssim!

Aquest nen apunta maneres, em sembla que qui vulgui fotre'l encara ha de néixer, ha anat uns quants cops castigat aquest viatge. Sap molt bé el que vol i com ho vol.

"Tieta, en Mickey" i a la tieta li falta temps per posar-li encantada sense obrir boca.

Ens esperen 6 hores llargues fins a Doha i després 6 més fins a Barcelona on dos àngels ens porten un entrepà de pernil per llepar-se'n els dits.
Seguim desitjant que ens arribi aquell correu on ens confirmin que tornarem a perdre el segon vol i que ens hem de quedar unes hores més a Doha. Això voldria dir 600€ més per cap com a compensació, però aquest cop no tenim sort.

En Marc ha estat capaç de veure Els Minions 3 vegades seguides abans de caure rendit en el somni més profund. Com pot ser que no es cansi mai de veure-la i segueixi partint-se de riure en els mateixos acudits com si fos la primera vegada que la veu?

En Jan ha tingut temps d'enamorar a totes les hostesses, recórrer els passadissos de l'avió 25 vegades, jugar, mirar un parell de sèries... per acabar adormint-se amb un estil que ja voldrien alguns.

En tot això, jo penso en lo afortunada que sóc de tenir aquesta família tant fantàstica i d'haver gaudit d'uns dies inimaginables amb ells.

Han passat 25 dies en els que hem rigut, ens hem il·lusionat, ens hem posat nostàlgics, ens hem emocionat, hem passat calor, hem descobert noves fruites, hem vist animals que no pensàvem que veuríem ni tocaríem mai, ens hem cansat, ens hem relaxat, hem patit, hem gaudit d'uns paisatges de somni... i al final tot ha sortit rodó.

Us estimo família!

Ingrid