Dia 1 - Krabi

Sembla que definitivament ha arribat l'època de pluges, la previsió per avui és dolenta i per això no hem contractat cap excursió.

Tot i així, veient que el cel no està del tot núvol i que volem fer un passeig en kaiak pels manglars, li demanem al propietari de l'hotel que ens apropi al centre per mirar si és possible fer-ho aquesta tarda.

Que macos son aquesta gent!

En 3 dies que portem aquí no hem vist cap més hoste, per tant, podríem dir que tenim tot un hotel per nosaltres sols. Tots els treballadors a la nostra disposició.

Ei, que això no ho pot dir tothom!

Ens baixen i recullen a l'hora que els demanem, si veuen que ens estem banyant a la piscina els falta temps per portar-nos tovalloles netes i el suc de taronja de l'esmorzar ja ens el serveixen sense gel.

El que deia, al final en hem decidit contractar una excursió per les 13:30 i com que acabarà tard, el nostre afany per trobar una estona d'aire acondicionat ens fa entrar a dinar en una cafeteria que pinta pijotera.

Uns bikinis, pastissets, begudes refrescants, xocolata, tè, cafè... no ens estem de res i es nota a la factura que paguem com si haguéssim fet un dels millors sopars al Ritz.

Bah! Estem de vacances i ja s'acaben... un dia és un dia...

I una mica més pelats però amb l'estómac content, som-hi cap a la canoa.

1/2 hora de tuc-tuc a tota llet per la carretera i arribem a la falda dels manglars.

Farem una ruta d'un parell d'hores amb una altra parella que no ens dirigeix la paraula en tota l'estona i un guia que s'afanya a córrer com si el perseguís algú. Em sembla que en qualsevol moment veuré els ulls d'un cocodril que observen qui l'ha despertat de la migdiada. Espero que digui només una imaginació meva.

En JC es passa l'estona penedint-se de no haver pagat 9€ perquè ens remi el guia enlloc de fer-ho nosaltres. Em sembla que si llegiu el seu post no tindreu pas ganes de fer l'excursió, però feu-me cas a mi perquè val la pena sempre i quan pregunteu el tema de les marees abans de contractar. Si està alta, endavant perquè podreu entrar dins els rierols petits, sinó haureu de fer com nosaltres i fer-ho pels més grans.

La presència que tinc al darrera s'hi està deixant l'esquena, em sembla que avui li tocarà sessió de massatge a ell.

Fem una parada per descansar en una petita illa de sorra fina plena de crancs que es passen les hores de sol fent forats per construïr-se la seva llar sota la platja.
Fa gràcia veure com els nens vigilen per no trepitjar-ne cap, cosa del tot impossible perquè s'amaguen de seguida al escoltar algú que s'apropa.

En JC agraeix l'aturada com qui més, penso que si hi hagués l'opció de quedar-se a dormir entre els crancs i els monos ho faria sense dubtar-ho.

Vinga carinyo, un últim esforç que ara ja remarem a favor de la corrent!

Us he dit que hi ha monos?

Un, dos, tres, una pila! Ahhhh... ara entenc perquè no ens deixen menjar fins que arribem...

Des de la llunyania escolto als nens cridar, estan emocionats de veure una família de monos enfilant-se pels arbres.
"Tiets, n'hi ha un de molt petit! El veieu?"
Uns altres que s'hi quedarien a passar la nit.

La recompensa és merescuda, acabem el dia en un Night Market passejant per les paradetes i comprant el menjar que a cadascú li ve més de gust. De fons, sona un grup de música on la cantant sembla que s'hagi empassat el micro però ens ho passem bé. Ballem i cantem com si no ens importés res més que gaudir de nosaltres mateixos. De fet, és així, estem junts i som feliços, no podem demanar res més.

Ingrid