Dia 29 - Phi Phi

El dia comença bé, per fi l'esmorzar és variat i hi ha salmó fumat que la Criss i jo devorem com si no hi hagués demà. La melmelada de pinya tampoc està gens malament. Ni el iogurt. Ni els ous poche. Ni els croissanets de xocolata. Ni... tot estupendo, vaja.

És moment de reservar una excursió per avui. Ho pots portar contractat de casa, anar a una agència de l'illa o demanar-li a la primera persona que trobes pel carrer que et porti amb la seva barca.

La tercera opció sembla la més assenyada i és per la que ens decidim.

En 5 minuts ja estem llestos per sortir a navegar (la Criss una mica més perquè s'ha de prendre les 3 caixes de biodramina per no marejar-se). No recordem el nom de les platges que visitarem, però segur que ho passarem bé i podrem fer snorkel.

Això em fa recordar els caps de setmana que sortíem amb la zodiac tota la família Fornells. Només hi faltava la iaia que assenyadament preferia quedar-se al càmping.

Cadascú amb les seves aletes, les ulleres i el tub. Tampoc ens podiem deixar el ganivet que ens lligavem a la cama per agafar les garotes que després ens menjavem damunt d'una roca.

Quins bons moments haviem passat!

Família, això ho hem de repetir.

Els nens s'ho passen d'allò més bé.

En Jan es dedica a la seva especialitat: Les pedres. Tinc la teoría que serà geòleg, perquè pedra que veu, pedra que ha d'examinar. Dels pals tampoc en defuig, sempre que pot en porta un a la mà.

En Marc, en canvi, es torna boig pels animals. De tot tipus, però el que li agrada més és el guepard (en principi, per sort nostra, no tenim previst trobar-ne). Hi entén molt, si ell et diu que té punxes en forma d'espiral lila, creu-me que segur que en té. Avui no es treu les ulleres de bussejar per res del món.

Les cales son paradisíaques i en una de les parades fins i tot podem veure algun tauró que el guia ens recomana que no toquem. Vés per on, jo que me'l volía endur per sopar!

De la resta de peixos, en Marc s'encarrega de dir-nos com es diuen i les seves virtuts. Jo, només sóc capaç de reconèixer els Nemos i les Doris.

I ara parada per fer l'aperitiu. Avui dinarem tard i hem portat unes patates i fruita per enganyar una mica l'estómac.

Hi ha qui aprofita per fer la migdiada.

Per després seguir amb l'estudi de les pedres mentre el seu germà es capbussa a l'aigua en busca d'alguna espècie no identificada.

La Criss i jo fem volar coloms imaginant com hauria de ser l'hotel que podriem muntar aprofitant l'estructura d'un vell restaurant que hi ha a tocar de la platja.

De luxe amb platja privada. També piscina i jacuzzi. L'esmorzar ha de ser bo, amb pernil i pà amb tomàquet. Poques habitacions, segurament s'hauria de llogar sencer per ser més íntim. I molt romàntic. Amb una persona disposada a dur-los a on sigui i quan sigui per terra o per mar.

Quan tornem, passem per la piscina de l'hotel abans de la dutxa, si mireu la foto veureu les nostres habitacions a l'edifici del fons. Però nosaltres no tenim vistes, només veiem la part del darrera d'un edifici que sembla abandonat. Tampoc ens fan figures amb les tovalloles dels llits tot i que al segon dia li demanem a una de les persones del servei de neteja (a la Criss li fa il.lusió i li volem fer una sorpresa). Però es veu que no hem pagat el suficient...

Estem esgotats però ho hem passat molt bé.

El sopar el fem al mateix xiringuito on vam dinar ahir, amb els peus a la sorra. Gambes amb verdura i cashew nuts, un dels millors plats tailandesos.

Demà ja marxem cap a Krabi i vull fer-ho amb una imatge que dificilment desapareixerà de la meva retina. Les Longtail amb les muntanyes escarpades de fons.

Em sembla que avui m'ha tocat massa el sol...

Ingrid