Dies 26 i 27 - Chiang Rai - Phuket

Avui m’he despertat aviat, està plovent molt i això em relaxa. Per sort, el dia el dedicarem a traslladar-nos fins a Phuket.

Deixem la Tailàndia rural i ens endinsem cap a les illes.

Els nens estan emocionats perquè agafarem un avió, en Jan no deixa de fer el símbol de volar amb la mà acompanyat per soroll de motor. Penso com es deu imaginar que ho fem, ell veu avions a l’aeroport i d’altres al cel, però realment pensa que son els mateixos i que els que ell veu volar hi porten persones a dins?

A la porta d’embarcament hi veiem un monjo, els seus seients son especials, més amples i senyorials que els de la resta. Ens adonem que els tenen reservats i és que aquí els Monk son molt especials.

Aquí obrim un debat: Si no poden tocar a les dones directament, com ho fan si els toca un seient al costat d’una d’elles? Demanen un canvi? Compren 2 seients alhora? Els tenen reservats?

El cansament comença a pesar i a l’avió caiem rendits les quasi 2 hores que dura el vol. A veure si aquests dies podem descansar una mica de tantes excursions i caminates amunt i avall.

Mmmmm... l’hotel no està gens malament...

A veure la piscinOooohhhh... aquí ens hem de banyar si o si!

Banyadors i cap a l’aigua!

De camí a l’hotel hem vist un buffet de menjar japonès. “All you can eat” diu l’anunci. Tu no coneixes al meu cunyat!

Això em recorda que ja tenim la reserva de sopar a Les Grands Buffets de Narbona per final d’any i encara no hem contractat l’allotjament. Carol, quan tornem ens hi posem, eh!

La meva idea inicial és fotografiar tots els plats que agafo, però només hi penso amb el primer (ho sento, Carol)

Boníssim!

Al post d’avui hem ajuntat un parell de dies perquè hem fet molt posa cosa. El dia 27 ha estat de relax al matí i visita al Weekend Market a la tarda i vespre per sopar. És un dels mercats més grans (i ben posats) que hem vist, sense massificacions i coses a bon preu.

Aquí si que m’enduría una safata de makis sense remordiments!

Els estan reposant constantment i les mesures d’higiene, tot i ser de mercadillo, semblen millors que la de molts altres llocs.

Tot i així, per sopar cau un bikini i un gofre de xocolata.

GLÒRIA A LES SANTES a la Tailandesa (avui ens han fet uns focs especials per nosaltres)

Demà ja marxem cap a les Phi Phi.

Ingrid

Dia 28 - Phuket - Phi Phi

Deixem el superhotel de Phuket i som'hi cap a les Phi-Phi!

Un parell d'hores de vaixell i atraquem al port on només posar el peu a terra hem de desembutxacar 20 baths per persona.

Diga-ho aportació per al manteniment de les illes o taxa turística per la cara però si no pagues, no entres. És el que hi ha! (dies després comprovarem que aquest "peatge" és habitual a totes les illes que es pretén trepitjar)

Tot seguit, un allau humà de persones criden noms d'hotels com qui repassa les taules de multiplicar... que pesats! Sort que nosaltres el tenim a 200 metres i ens podem permetre el luxe d'anar-hi a peu tot passejant per les paradetes de souvenirs.

Primer pensament: Hem arribat a Lloret

L'hotel és espectacular, nou de fa només 3 anys i es nota a cada racó. Un "botones" ens puja les maletes fins l'habitació que desitjo que per fi tingui un matalàs apte per la meva esquena. Almenys la dutxa (que és més gran que el nostre bany) sembla que té pressió i no m'hauré d'estar barallant amb el xampú per fer-lo marxar.

Un cop instal.lats ens falta temps per deixar-ho tot i creuar el carrer en busca de la platja i les típiques barquetes del catàlegs de viatges.

Oooohhhh... que bonic... em sembla que he entrat dins d'una peli. És perfecte!

Segon pensament: Perquè hem esperat tant en venir fins aquí?

Dinem en un dels xiringuitos amb els peus a la sorra i ens sentim realment al paradís, avui ho tenim tot, quina pau ara mateix.

Em ve un pensament lleuger de que entrem dins l'última setmana de vacances però el meu benestar el fa fora de seguida. Ingrid, viu el moment!

Tal i com diu Brad Paisley a la seva cançó "Today" (la qual recomano), "life can change as quick as a kiss"

Poc a poc acabem a pet d'ones jugant amb la sorra i gaudint de la tarda.

Necessito banyar-me en aquestes aigues , no puc esperar més. De fet, cap de nosaltres pot fer-ho i en un tres i no res ens posem el banyador i ja som dins l'aigua, massa calenta pel meu gust, però espectacular.

Fa una estona he comprat una funda per al mòbil i això ens permet entrar-lo a l'aigua sense cap mena de por. Bé, una mica si, fins que en JC l'ha submergit del tot i he comprovat que no li passava res. 3€ ben gastats.

El sol s'està amagant i això ens regala unes fotos meravelloses amb els prínceps de la família.

Em sembla que aquests ulls seràn el terror de les nenes... se les haurà de veure amb mi qui hi vagi amb males intencions...

El rètol indicant les instruccions a seguir en cas de tsunami em fan pensar en l'infern que es devia viure en aquest mateix indret aquell 26 de desembre de 2004 quan una sèrie d'onades gegants van destruir tot el que trobaven al seu camí. Afortunadament, ara totes les zones turístiques estan equipades amb sistemes d'alerta i rutes d'escapament, una altra cosa és que sàpigues interpretar el mapa.

Al llegir la carta del restaurant els ulls em van a les hamburgueses. Tinc ganes de mossegar alguna cosa que no siguin fideus, arròs, pollastre o gambes (que per cert, no tenen gust a res)
Desig concedit!

Tercer pensament: The memory of a day like today, can get you through the rest of your life - Brad Paisley - 

Ingrid

26-27 Chiang Rai - Phuket

Dos días en un post. Por un lado, vamos algo retrasados y se nos acumulan. Por otro, estos dos días lo único que hemos hecho ha sido bajar hacia el sur para acercarnos a playas paradisíacas y uno nos ha llovido, así que la cámara no ha salido de la funda.

Para que no haya tanta letra, una fotito de lo relajado que va Jan en el avión...

Aprovecharé para contaros cosas que me sorprenden de Thailandia. Por ejemplo, las servilletas. No hay servilletas grandes. O hay de esas mierdosas pequeñas que sólo te da para limpiarte uno de los labios o hay algo parecido a un rollo de papel higiénico extrafino que tampoco limpia.

Otra cosa sorprendente es el wai y como estiran las vocales. El wai es ese gesto que hacen juntando las manos como si rezaran al tiempo que dicen "sawat di khrap", qué significa "hola". Para nosotros parece como forzado, pero aquí es habitual como pestañear. De hecho, si lo inicias tú, lamotra persona reacciona como un resorte automáticamente. 

Bueno, en realidad dicen "sawat di khraaaaaaaaaaaap", alargando la "a" más que el sueldo de un mileurista a día 29. Al principio parece que se estén cachondeando, pero no.

Otro tema son las normas. 

Las de tráfico son casi inexistentes. Tres en una moto, sin casco, motos llevadas por niños de no más de 12 años, coches conduciendo por el arcén, adelantamientos con línea contínua...

Las de sanidad son inexistentes del todo. Restaurantes... perdón, puestos de comida callejeros con cucarachas tamaño mejillón de roca, con olores indescriptibles, cocinando de cualquier manera en cualquier sitio, con el pescado crudo esperando horas a ser cocinado al aire libre (a 30º!!),... Y a mí me da miedo dejar la mayonesa de bote fuera de la nevera un ratito...

Varios ejemplos de comidas:

Hoy hemos cenado de un puesto callejero en el Phuket weekend night market. Unos trozos de carne de pollo con especias que picaban como avispas maceradas en wasabi y unos trozos de pollo rellenos de queso y rebozado. Y me lo han dado EN UNA BOLSA.

En una de las paradas tenían sushi con una pinta impresionante... salvo los de huevo milenario. Es eso negro gelatinoso y es huevo de pato macerado durante meses en cal, ceniza y no se qué guarradas más.

En el mercado hay una niña tocando la guitarra bajo la supervisión (comercial) de su madre. Deberían encerralas a las dos; a la madre por explotación infantil y a la hija por desafinar, pobre.

Antes de eso, Ingrid y yo hemos merendado en un 7 Eleven. El menú han sido dos bikinis (que te calientan allí mismo) y una cocacola. Total: 64 bahts, 1’82€.

El contraste lo tuvimos ayer. Fuimos a cenar exquisiteces a un buffet japonés, a 800 bahts (23€) por persona. Fuera ponía "all you can eat" ("todo lo que puedas comer") y Toni y yo nos lo tomamos como un reto. No sólo había sushi, yo me hinché de carne de diferentes animales con diferentes salsas (teriyaki, queso,...). Todo maravilloso. Un gran acierto de Toni, que lo escogió.

Mi gran descubrimiento aquí ha sido el Té Thai. Buenísimo. Según he podido ver el truco no está sólo en el té, sino en que primero le añaden leche condensada y después leche evaporada, por lo que tiene un toque dulzón que me encanta.

Otro descubrimiento es Grab, el Uber thailandés. Lo hemos empezado a utilizar bastante, porque sale más económico que un taxi y sabes de antemano lo que te costará. El único problema es que necesitas internet para pedirlo, pero si no hay un wifi cerca seguro que algún thailandés amable lo pide por tí. Además, pedimos coche de 4 plazas y nos subimos los seis y el carrito de Jan, así que sale económico...

Otra cosa que me flipa es... como les gusta ir descalzos. Esto parece un campamento de refugiados. Atentos a la puerta de esta tienda:

En fin... curiosidades varias que me llaman la atención. Siento que hayan pocas fotos. ¡Seguimos mañana!

25 Chiang Rai

Día de templos.

Empezamos por el templo blanco. Lo primero que destaca es como brilla. Yo creo que deberían repartir gafas de sol a la entrada y eso que hoy está nublado.

Está llenísimo de gente. Hay tornos a la entrada (de pago, por supuesto) y tienda de souvenirs. Lo primero que encuentras es un Ironman thailandés en un banco para que te hagas fotos con él.

No es broma. Es Ironman.
Para llegar al templo principal pasas por un puente en forma de manos y del suelo salen un montón de manos en una alegoría de no se sabe muy bien qué. Es impactante, eso sí.

Este templo está lleno de referencias modernas, y en las paredes hay dibujos representando a Michael Jackson, Angry Birds, el atentado de las torres gemelas o Star Wars. Os pongo un par de fotos que no son mías porque dentro del templo hay varias personas dedicándose a que no hagas fotos.

Pasado el templo hay una fuente... o una roca con una cascada... o esculturas... no sé como describirlo. El caso es que está representado Alien y la Tortugas Ninja.

Al lado, en un rinconcito, un Buda escondido entre arbolitos. El único lugar que invita un poco a lo que deberían ser estos templos.

Qué quereis que os diga. Como parte de Portaventura, vale. Como frikada para visitar y hacer fotos, vale. Como máquina de hacer dinero a base de turistas, vale.

Como templo, una mierda.

Cambiamos de templo y de color, nos vamos al Templo Azul. Este es mucho menos conocido, aunque ya empiezan a haber turistas también. 

El Interior está decorado enteramente a mano, muy trabajado.

La figura de Buda es brillante, como de nácar (o fibra de vidrio) y la iluminación azul le da un toque místico. Precioso.

Aquí hay un monje muy simpático haciéndose selfies. Incluso se pone con sus dos acompañantes pasada la línea donde dos carteles dicen que no te pares a hacerte fotos y se para a hacerse fotos. Para eso es monje ¿no? Incluso me pide a mí que le haga una foto con ellos y después que me ponga yo a hacerme una foto con él. Entrañable.

Este sí. Este templo me ha gustado. No es el más espectacular de los que hemos visto pero tal vez sí el más bonito.

Pero aún así, Criss tiene ganas de ver un templo donde se vea la vida de verdad de monjes, así que nos vamos a otro que nos han dicho que allí sí. Se llama Wat Phra Kaew. Contiene una réplica del Buda Esmeralda que vemos deprisa y corriendo porque están cerrando cuando llegamos, aunque nos quedamos por allí y podemos ver muchísimos monjes en su vida diaria.

Y me temo que a partir de aquí cambiarán las cosas... mañana volamos hacia el sur a ver playas paradisíacas... ya os iré contando.

Juan Carlos

Dia 25 - Chiang Rai

Avui em sento nostàlgica.

Dia 25 de juliol, el dia més important (per mi) de la Festa Major de Mataró i no hi sóc. Els nostres companys dels Equips de Suport ja fa uns dies que estan donant el 200% i això ja no hi ha qui ho pari fins al dia 29. Us desitjo unes Santes tranquiles.

Ara tornem a Tailàndia.

Avui visitarem un parell de temples, el blanc i el blau. A quin més bonic, no sabria pas quin escollir!

El Wat Rong Khoun, el temple blanc, es va començar a construïr al 1997 i es preveu que estigui acabat cap al 2070 (després diuen de la Sagrada Família).

Aquesta és la part que falta per acabar.

Segons el seu arquitecte, el color és degut a la puresa de Buda i els mirallets que el decoren en forma de mosaic vol simbolitzar que la seva saviesa brilla en tot l’univers.

El temple consta de 4 parts:

-El Pont de la Reencarnació: Una de les parts més famoses del temple i per la que es pot accedir a la part central.
En aquest pont s’hi representa el pas de la mort a la vida mitjançant la reencarnació dins la visió metafòrica del budisme.

-La Porta del Cel: Situada just al final del Pont de la Reencarnació, custodiada per 2 figures gegants que representen la mort i que decideixen la sort dels homes (semblant al concepte cristià del purgatori).

-L’Ubusot: La part central del temple.
La seva construcció compagina elements clàssics com figures mitològiques amb elements modernistes i frikis com imatges de súper herois, dibuixos animats, actors, cantants, polítics, naus espacials...

Aquest espai, a part d’haver d’entrar sense sabates, no es pot fotografiar i està constantment vigilat perquè no ho facis.

-La casa d'Or: Situada a la sortida de l’Ubosot.
Aquesta construcció daurada que simbolitza el cos humà contrasta amb el blanc de tot el complex que representa la ment.

És agradable passejar per aquí, hi ha molts racons on poder seure a contemplar el paisatge o agafar una mica d’aire a l’ombra.

Una bona estona després marxem cap a Wat Rong Suea, el temple blau construït al 2005 sobre un antic temple abandonat des de feia més de 100 anys que van decidir restaurar.

Fascinant per dins i per fora.

Al seu interior hi destaca un buda de color blanc de 6,5 metres d’alçada envoltat de parets i sostres decorats amb diferents tonalitats de blau. M’encanta.

En JC té un iman especial pels monjos budistes, fa una estona ha tingut contacte amb un d’ells que ara li demana una foto. En Marc no s’hi pot estar i no dubta en posar-se ben orgullós al seu costat.

A la façana posterior hi ha un Buda totalment dret de 12 metres d’alçada també de color blanc que destaca poderosament sobre la façana blava.

Després de dinar, la Criss vol anar a veure monjos budistes. Fa dies que ho demana i demà ja marxem cap al sud, si no ho fem avui ja no podrem fer-ho un altre dia.

El Wat Phra Keaw té tot això i més. Els joves aprenents de monjo es dediquen a tirar panotxes en unes cistelles que hi ha als arbres perquè puguin menjar els esquirols, alguns transporten carretilles amb galledes amunt i avall, altres juguen i corren pels camins del temple. Els més grans passegen tranquilament, llegeixen o mediten.

A la tarda, en JC i jo sortim a comprar sopar mentre la resta ens espera a la piscina. Un passeig amb bici-4-llaunes que es converteix en una excursió d’alt risc entre cotxes que condueixen per l’esquerra i una bici que no té ni goma a la roda i que fa un soroll escandalós.

I quan anem a dormir, aquí comenceu la Crida de la Festa Major.

Us desitgem unes Bones Santes a tothom, gaudiu-les per nosaltres!

Ingrid