Avui toca uniforme.
La gent ens mira estranyada i intenta entendre el dibuix d’en Santi. Ja no sé quantes vegades hem hagut d’explicar el significat del “Jo sóc com tu” i la tasca de la Fundació Maresme.
Aquest matí anirem a veure tigres i en Marc no ho sap, es pensa que anem de botigues (cosa que no li agrada gens. Tampoc que fem moltes fotos perquè, segons ell, se’ns acabarà la batería)
Per la seva alçada només li és permès tocar els tigres acabats de néixer i comprem tiquets per entrar a la nurseria amb en Jan i els seu pares.
Els nens estàn eufòrics!
Els miren amb molt de carinyo, en Jan no deixa de repetir que les potes li pesen molt i en Marc no pot parar d’acariciar-los. N’estic segura que si pogués faria el possible per aturar el temps en aquest instant.
Son 2 germans que van néixer el 10 de juny, en Boonmaa i en Boonmee, tenen poc més d’un mes. Qui sap si d’aquí uns anys els nens hi tornen amb les seves parelles i els poden tornar a veure i tocar
Encara no sé com però en JC i jo ens hem fet amb dos tiquets per entrar a la gàbia dels “Big Tiger”. A l’entrada hi posa Non Refund i això em fa que pensar...
I aquí ens tens, els dos acariciant un tigre de 2 anys que d’un cop de pota et pot enviar a l’altra barri sense passar per la casella de sortida
La veritat és que estava molt més nerviosa abans d’entrar, encara que no li treia l’ull de sobre a cap dels 3 tigres de la nostra gàbia.
Això ja ho tindriem, no?
Podriem anar sortint, si us plau?
Son quarts de tres del migdia i no voldria que els entrés la gana...
Val, si, repte superat. Ara ja podem anar a dinar. Necessito seure que encara em tremolen les cames.
A la tarda li demanem al xofer que ens porti al Night Market, que funciona de 18:00 a mitjanit.
Al arribar-hi, la calor és insuportable i busquem desesperadament un local amb aire acondicionat per tornar en si.
I trobem el paradís...
Ah, no... el paradís és el que vé després!
Per qui tingui previst viatjar a Tailàndia, apunta: Let’s Relax
E-S-P-E-C-T-A-C-U-L-A-R
A la porta, dues prohibicions:
-Fumar (comprensible)
-Entrar Durian (curiós)
El Durian és una fruita cara i molt apreciada per als tailandesos que al dia següent de ser oberta fa una olor insuportable d’ou podrit que perdura durant dies. De fet, està prohibida a la majoría d’allotjaments.
Apuntada a la llista de pendents.
I ara de cap al Night Market a fer algunes compres.
Aquí hi ha de toooot!
Roba, menjar, quadres, ulleres, te, bolsos i pongos. Moooolts pongos.
Es veu que fa uns anys aquí s’hi podien trobar bones imitacions de roba i rellotges, però ara ja no ho veiem. La Criss i en Toni diuen que ha canviat molt des que van venir, el que si han quedat son aquells homes d’edat madura que es veuen acompanyats de noies molt joves, segurament contractades per uns dies o tan sols unes hores. Per més que ho intenti, no ho podré entendre...
Ja que hi som, sopem aquí mateix. Cadascú s’agafa el menjar d’on li sembla in ens reunim tots a la mateixa taula per degustar-ho.
En Marc no es pot creure que en una de les parades hi venen cocodril. Jo l’he tastat a Austràlia, però si arribo a veure això em quedo amb les ganes...
Jo demano uns Pad Thai que em fan al meu davant i estàn boníssims.
I se’ns fan les tantes de la nit. De seguida ens fem amb un Red Car (un Tuc-Tuc gros de color vermell) i cap a dormir que és tard. Demà farem dia de temples.
Ingrid
Ep!, que es veu molt que el tigre és dissecat... o no?, hahaha. Quin iuiu Íngrid. Que els nens flipin per tocar els tigres d'un mes ho entenc, quan jom tenia 5 o 6 anys vaig tenir un cadell de lleó en braços, va ser una experiència que no oblidaré mai.
ResponderEliminarM'encanta el vostre viatja (com tots els que feu), hehehe