Dia 28 - Phuket - Phi Phi

Deixem el superhotel de Phuket i som'hi cap a les Phi-Phi!

Un parell d'hores de vaixell i atraquem al port on només posar el peu a terra hem de desembutxacar 20 baths per persona.

Diga-ho aportació per al manteniment de les illes o taxa turística per la cara però si no pagues, no entres. És el que hi ha! (dies després comprovarem que aquest "peatge" és habitual a totes les illes que es pretén trepitjar)

Tot seguit, un allau humà de persones criden noms d'hotels com qui repassa les taules de multiplicar... que pesats! Sort que nosaltres el tenim a 200 metres i ens podem permetre el luxe d'anar-hi a peu tot passejant per les paradetes de souvenirs.

Primer pensament: Hem arribat a Lloret

L'hotel és espectacular, nou de fa només 3 anys i es nota a cada racó. Un "botones" ens puja les maletes fins l'habitació que desitjo que per fi tingui un matalàs apte per la meva esquena. Almenys la dutxa (que és més gran que el nostre bany) sembla que té pressió i no m'hauré d'estar barallant amb el xampú per fer-lo marxar.

Un cop instal.lats ens falta temps per deixar-ho tot i creuar el carrer en busca de la platja i les típiques barquetes del catàlegs de viatges.

Oooohhhh... que bonic... em sembla que he entrat dins d'una peli. És perfecte!

Segon pensament: Perquè hem esperat tant en venir fins aquí?

Dinem en un dels xiringuitos amb els peus a la sorra i ens sentim realment al paradís, avui ho tenim tot, quina pau ara mateix.

Em ve un pensament lleuger de que entrem dins l'última setmana de vacances però el meu benestar el fa fora de seguida. Ingrid, viu el moment!

Tal i com diu Brad Paisley a la seva cançó "Today" (la qual recomano), "life can change as quick as a kiss"

Poc a poc acabem a pet d'ones jugant amb la sorra i gaudint de la tarda.

Necessito banyar-me en aquestes aigues , no puc esperar més. De fet, cap de nosaltres pot fer-ho i en un tres i no res ens posem el banyador i ja som dins l'aigua, massa calenta pel meu gust, però espectacular.

Fa una estona he comprat una funda per al mòbil i això ens permet entrar-lo a l'aigua sense cap mena de por. Bé, una mica si, fins que en JC l'ha submergit del tot i he comprovat que no li passava res. 3€ ben gastats.

El sol s'està amagant i això ens regala unes fotos meravelloses amb els prínceps de la família.

Em sembla que aquests ulls seràn el terror de les nenes... se les haurà de veure amb mi qui hi vagi amb males intencions...

El rètol indicant les instruccions a seguir en cas de tsunami em fan pensar en l'infern que es devia viure en aquest mateix indret aquell 26 de desembre de 2004 quan una sèrie d'onades gegants van destruir tot el que trobaven al seu camí. Afortunadament, ara totes les zones turístiques estan equipades amb sistemes d'alerta i rutes d'escapament, una altra cosa és que sàpigues interpretar el mapa.

Al llegir la carta del restaurant els ulls em van a les hamburgueses. Tinc ganes de mossegar alguna cosa que no siguin fideus, arròs, pollastre o gambes (que per cert, no tenen gust a res)
Desig concedit!

Tercer pensament: The memory of a day like today, can get you through the rest of your life - Brad Paisley - 

Ingrid