Canvi de plans, està núvol i no ens asseguren que no plogui. Deixarem les Cascades d’Erowan per demà i contractem una altra excursió a un parell de coves i unes piscines naturals. Tindrem un xofer tot el dia per nosaltres.
La primera parada és a la Krasae Cave, una cova a la que es té accés creuant les vies del tren que al final del dia agafarem per tornar.
El paisatge és espectacular, val la pena estar-hi una estona contemplant les vistes sobre el Riu Kwai
A dins, ens rep un buda daurat enorme envoltat de vares d’encens que no deixen de cremar
-Tieta, que fan aquesta gent?
-Resen
-Què és resar?
-Mmmm... doncs és demanar que es compleixin les coses que vols
-Com que et comprin joguines?
-No, es demanen desitjos que no es poden tocar, com els sentiments... Per exemple, que tinguis molts amics, que ningú es posi malalt o que el teu germà t’estimi molt
-Aaahhh
-Tu saps què demanaries?
-Si, ja sé! Una película de la tele!
La segona parada és a la Lawa Cave, una caminata escales amunt i ens endinsem en una magnifica cova de 500 metres de profunditat
L’explorador de la família va al davant amb la llanterna indicant-nos tots els possibles perills. Sort en tenim d’ell!
Quan un veí del poble va trobar casualment la cova amb restes d’esquelets humans i ossos d'animals de més de 3000 anys d’antiguitat, va decidir no explicar-ho a ningú més que al seu fill.
Anys més tard, quan aquest es va quedar cec, el seu fill va decidir visitar el secret i el va fascinar tant que va creure oportú informar a les autoritats, ja que creia que tanta bellesa s’havia de compartir.
Es van trobar senyals de pràctiques religioses, segurament provinents d’una comunitat que va viure en aquella època amb la cultura Lawa. D’aquí al nom de la cova.
Un altre animal per afegir a la llista: el ratpenat
En Marc se’n vol endur un com a mascota i fins i tot ja li ha posat nom. BATMAN
Tercera parada: Parc Nacional de Sai Yok, una reserva natural de 300km que arriba fins la frontera amb Birmania amb alguns dels salts d’aigua més espectaculars
Quina calor! Ens mereixem una remullada!
Es fa tard, el xofer ens espera per portar-nos a l’estació i encara no hem dinat.
Ens cruspim un pollastre a l’ast amb 3 minuts i sense adonar-nos ja som dins el Tren de la Mort
Durant la II Guerra Mundial l'antiga Birmània va ser un objectiu clau per als japonesos i britànics que lluitaven entre si pel control de l'Oceà Índic. Aquesta lluita va tenir com a factor important Tailàndia com a nus de comunicacions i proveïment de material i tropa per a l'exèrcit japonès. Per a això van idear la construcció d'una línia de ferrocarril que unís la capital de Tailàndia, Bangkok, amb la capital de Birmània, Yangon. Aquesta línia passava a prop de Kanchanaburi (on som ara) creuant el riu Kwai fins arribar a Birmània.
Els japonesos van decidir començar-la per tots dos costats alhora utilitzant presoners de guerra i treballadors locals tant tailandesos com birmans.
La construcció comportava travessar jungles i muntanyes que units a les pèssimes condicions de vida van fer que fossin milers els morts en aquesta construcció (més de 80.000 civils)
El famós Pont sobre el Riu Kwai va ser bombardejat diverses vegades per l'aviació britànica que va aconseguir destruir-lo i deixar aïllat a l'exèrcit japonès durant la batalla final expulsant-lo del país.
El xofer ens espera a l’estació de destí amb un Tuc-Tuc al que els nens no dubten en pujar mentre negociem l’excursió de demà.
Un bany a la piscina de l’hotel i a sopar aviat que demà ens tocarà matinar. Ens espera un dia dur...
Ingrid
uauuuu quina xulada…
ResponderEliminarNi cole ni res... crec que el Marc està aprenent moltíssim!!!!! M'ha encantat el desig que ha fet desprès de la teva explicació… jejeje
Aquest pont sobre el Kwai és molt diferent del de la pel·lícula, hehehehe
ResponderEliminarInteressant això de les llistes de transports i animals
ResponderEliminarPaqui