Dia 25 - Chiang Rai

Avui em sento nostàlgica.

Dia 25 de juliol, el dia més important (per mi) de la Festa Major de Mataró i no hi sóc. Els nostres companys dels Equips de Suport ja fa uns dies que estan donant el 200% i això ja no hi ha qui ho pari fins al dia 29. Us desitjo unes Santes tranquiles.

Ara tornem a Tailàndia.

Avui visitarem un parell de temples, el blanc i el blau. A quin més bonic, no sabria pas quin escollir!

El Wat Rong Khoun, el temple blanc, es va començar a construïr al 1997 i es preveu que estigui acabat cap al 2070 (després diuen de la Sagrada Família).

Aquesta és la part que falta per acabar.

Segons el seu arquitecte, el color és degut a la puresa de Buda i els mirallets que el decoren en forma de mosaic vol simbolitzar que la seva saviesa brilla en tot l’univers.

El temple consta de 4 parts:

-El Pont de la Reencarnació: Una de les parts més famoses del temple i per la que es pot accedir a la part central.
En aquest pont s’hi representa el pas de la mort a la vida mitjançant la reencarnació dins la visió metafòrica del budisme.

-La Porta del Cel: Situada just al final del Pont de la Reencarnació, custodiada per 2 figures gegants que representen la mort i que decideixen la sort dels homes (semblant al concepte cristià del purgatori).

-L’Ubusot: La part central del temple.
La seva construcció compagina elements clàssics com figures mitològiques amb elements modernistes i frikis com imatges de súper herois, dibuixos animats, actors, cantants, polítics, naus espacials...

Aquest espai, a part d’haver d’entrar sense sabates, no es pot fotografiar i està constantment vigilat perquè no ho facis.

-La casa d'Or: Situada a la sortida de l’Ubosot.
Aquesta construcció daurada que simbolitza el cos humà contrasta amb el blanc de tot el complex que representa la ment.

És agradable passejar per aquí, hi ha molts racons on poder seure a contemplar el paisatge o agafar una mica d’aire a l’ombra.

Una bona estona després marxem cap a Wat Rong Suea, el temple blau construït al 2005 sobre un antic temple abandonat des de feia més de 100 anys que van decidir restaurar.

Fascinant per dins i per fora.

Al seu interior hi destaca un buda de color blanc de 6,5 metres d’alçada envoltat de parets i sostres decorats amb diferents tonalitats de blau. M’encanta.

En JC té un iman especial pels monjos budistes, fa una estona ha tingut contacte amb un d’ells que ara li demana una foto. En Marc no s’hi pot estar i no dubta en posar-se ben orgullós al seu costat.

A la façana posterior hi ha un Buda totalment dret de 12 metres d’alçada també de color blanc que destaca poderosament sobre la façana blava.

Després de dinar, la Criss vol anar a veure monjos budistes. Fa dies que ho demana i demà ja marxem cap al sud, si no ho fem avui ja no podrem fer-ho un altre dia.

El Wat Phra Keaw té tot això i més. Els joves aprenents de monjo es dediquen a tirar panotxes en unes cistelles que hi ha als arbres perquè puguin menjar els esquirols, alguns transporten carretilles amb galledes amunt i avall, altres juguen i corren pels camins del temple. Els més grans passegen tranquilament, llegeixen o mediten.

A la tarda, en JC i jo sortim a comprar sopar mentre la resta ens espera a la piscina. Un passeig amb bici-4-llaunes que es converteix en una excursió d’alt risc entre cotxes que condueixen per l’esquerra i una bici que no té ni goma a la roda i que fa un soroll escandalós.

I quan anem a dormir, aquí comenceu la Crida de la Festa Major.

Us desitgem unes Bones Santes a tothom, gaudiu-les per nosaltres!

Ingrid