Dia 23 - Chiang Mai

Ahir vam reservar una excursió per la selva. Ens han de recollir a quarts de nou però està plovent i encara no sabem si hi anirem.

Arriba el guia i seguim debatint. Els de l’hotel truquen a destí i sembla que allà no hi ha previstos xàfecs.

Al final ens decidim. Som-hi!

El nostre guia ens diu el planning: Començarem per una caminata fins una cova amb ratpenats, després dinarem i seguirem fins un poblat i un salt d’aigua on ens podrem banyar. 

Sembla que no pinta malament fins que comencem a pujar per un camí infinit tot enfangat (ara no plou però ho ha fet) i ens van adelantant cotxes i motos. Perdona??? Això no podriem haver-ho fet amb la van atrotinada que ens ha dut fins aquí?

Fins i tot en Marc que té una energia que no se l’acaba ens demana d’aturar-nos cada 10 passes.

Ah, espera, ara entrem a la selva. El passeig ens agrada més però rellisca moltíssim i en Toni torna a portar a en Jan a l’esquena. Ara vigila amb les arrels, aixeca el peu per aquí. Compte amb el cap que hi ha lianes, ajupa’t fins quedar-te de genolls però sobretot no rellisquis. El cunyat es mereix un monument!

I finalment arribem a la cova.

La Criss i jo ens quedem a fora amb en Jan que s’acaba de despertar i els altres exploradors decideixen baixar amb el guia.

Els escoltem parlar i de tant en tant veiem llum que surt de dins.

No surten massa entusiasmats, penso que s’esperaven alguna cosa més espectacular tenint en compte que ens hem hagut de jugar la vida per arribar fins aquí.

En Marc vol anar al davant de l’expedició amb el guia que li va explicant coses, l’un en anglès-tailandès i l’altra en català-castellà, i la qüestió és que s’entenen perfectament.

Toni, compte que aquestes pedres rellisssssssPATAPAM! I em trobo de cul a terra. M’he clavat una pedra al cul d’aquelles que fan morat i tinc unes quantes rascades al braç ple de fang i sorra. Prefereixo caure jo que no pas que ho faci ell que les conseqüències poden ser molt pitjors.

I per fí arribem en un pla on poder dinar!

Ens donen un farcellet d’arròs embolicat amb fulles de plataner, pollastre arrebossat i uns rambutans de postre.

Necessitavem aquesta parada, estem petats. Tots menys els nens que no paren de saltar i córrer amunt i avall.

Toca seguir. Aquest cop ho fem muntanya avall per uns camps de blat, almenys si caic aquí ho faré sobre tou. Tinc el cul endolorit.

Es veu que s’apropa la tempesta i el guia ens deixa escollir entre poblat i salt d’aigua. Evidentment preferim remullar-nos al riu.

No tenim gaire estona, comença a ploure i encara tenim 3/4 d’hora de tornada. Aquest final d’excursió acaba millor del que ha començat, entre selva i camins enfangats buscant petjades d’animals per guanyar-nos una gominola.

Evidentment ens guanya en Marc.

Definitivament em sento una mica estafada pel que ens han ofert. La descripció de l’excursió semblava una altra cosa, les fotos eren molt diferents al que hem pogut veure realment i la caminata inicial ens l’hauríem pogut estalviar.

El meu mòbil marca 81 pisos pujats i no sé de que em queixo si aquí queda tot claríssim.

A veure demà com em desperto, sort que serà un dia light.

Ingrid