Dia 12 - Bangkok

Son 2/4 de vuit del matí i em sembla com que m’acabés de posar al llit. Quina son!

Comprem uns batuts i unes pastes per esmorzar i ens ho mengem tot esperant el vaixell que ens aproparà al Palau Reial. Els nens estàn emocionadíssims!

Fa una calor de 1000 dimonis i hem d’anar més o menys tapats per poder entrar. No es poden veure ni genolls ni hombros, tot i que hem vist algun monjo budista amb una espatlla destapada.

El palau ha estat la residència oficial dels reis de Siam des de 1782 fins al 1925. Actualment, només s’utilitza per actes importants com la coronació del nou rei.

Un dels llocs més coneguts dins del palau és el temple Wat Phra Kaew, el del Buda Esmeralda, el temple budista més important a Tailàndia i amb una figura de Buda de 65cm esculpida en un sol bloc de jade del Segle XV. O això és el que volen fer creure, ja que realment està fet de jade, una pedra preciosa de molt menys valor que l’esmeralda.

Imagineu-vos com n’és d’important que la figura té 3 vestits diferents, un per l’estiu, un per l’hivern i un altre per l’època de plujes (encara que no surt mai fora).

Diuen que li canvia personalment el rei, l’únic que s’hi pot apropar, amb una gran cerimònia.

No s’hi poden fer fotografíes, si el voleu veure haureu de fer ús de Google (o entrar al post d’en JC)

Les portes al recinte estan custodiades per guardians gegants (Yakshas) que preserven els tresors naturals segons la mitologia Hindú.

Passem una bona estona dins el recinte, en Jan dorm dins el cotxet i en Marc es dedica a mullar-nos amb l’esprai d’aigua que portem per refrescar-nos. Sort en tenim d’ell!

El Palau Reial és enoooorme i el lloguer de l’audioguia només et permet tenir-la durant 90min. Impossible si vols veure-ho tot. Al final, acabem quasi corrent per tornar-la a temps i que no ens cobrin 200 Baths més (que al final son 6€, però som Catalans i “la pela és la pela”)

Aprofitem que som davant la cafeteria per entrar a dinar i agafar aire. La Coca-Cola ens entra gairebé sense tocar el got. Aquí ens hi trobem la Carme i en Sergi, uns coneguts de Mataró que també fan ruta pel país, i és que mentre preparavem el viatge hem sabut de molta gent que també venía.

Amb les forces carregades marxem a veure el Wat Po, el Buda Reclinat, en un dels temples més antics de tot Tailàndia.

La figura té 26 metres de llarg per 15 d'alt i està recoberta d'or platejat. Representa Buda al nirvana.

Per entrar, t’has de treure les sabates i et recomanen agafar (sota pagament) un recipient de monedes per seguir el ritual de la bona sort, deixant 108 monedes de bronze a les olles que hi ha al voltant de les parets del temple.

Nosaltres hi enviem una representació de la família.

A la sortida, un monjo ens dona una bossa amb menjar pels peixos Koi que hi ha a l’estanc del davant.

Els nens no poden estar més contents! Els falten mans per tirar les boletes dins de l’aigua, per uns moments penso que els haurem de pescar però els déus ens acompanyen i al final no es banya ningú

Es fa tard, avui soparem al costat de l’hotel, demà ja marxem i hem d’arreglar les maletes, però de sobte ens arrossega una força massa poderosa i que no podem controlar... serà millor que ens deixem endur...

Ingrid