Dia 20 - Chiang Mai

Avui va de temples i budisme

Al matí contractem un Red Car i ens desplacem al Doi Suthep, un conjunt d’escultures i monuments budistes construïts a finals del Segle XIV, amb una pagoda daurada que destaca sobre la resta.

L’estàtua d’un elefant blanc flanqueja l’entrada donant la benvinguda als visitants. Es diu que aquest elefant va portar una relíquia de Buda per la muntanya fins a morir i que aquell lloc va ser l’escollit per construir el temple.

Hi pujem amb funicular, un altre transport per afegir a la llista d’en Marc. També hi ha l’opció de fer-ho per una escala amb 306 graons

Aquest any ha de ser millor que l’anterior, per tant, decidim fer tots els rituals que se’ns posen al davant.

Dins d’una de les sales d’oració un monjo ens posa una polsera al canell mentre recita unes paraules en tailandès que acaben amb un "Lots of Happiness"

En tot moment hem d’anar asseguts o agenollats en senyal de respecte i els nostres peus no poden assenyalar Buda. Evidentment, la vestimenta ha de complir uns requisits estrictes que en el cas dels nens es poden saltar.

Les oracions es fan 3 cops seguides, primer amb les mans juntes i després ajupint-nos fins a tocar a terra amb el front tal i com ens indiquen aquests experts

També hem de recitar unes paraules impronunciables tot donant 3 voltes a la pagoda per cridar la bona sort

En un dels racons hi ha una tela de color groc i uns retoladors per escriure els noms. Després hem sabut que aquesta tela serveix per embolcallar la base de la pagoda en una cerimònia

En una altra de les sales d’oració un monjo budista ens convida a seure al seu davant per beneïr-nos i posar-los unes noves polseres de color vermell als nens. Ells s’ho agafen molt seriosament i es deixen fer sense dir res.

Son tan monos...

A la tarda, després de dinar al voltant de la piscina de l’hotel marxem cap al Wat Sri Suphan (Temple de Plata), amb diferència el més bonic dels que he vist fins ara.

Només hi té una pega... no hi poden entrar les dones, així que la Criss i jo ens hem de contentar en veure’l des de fora que també val la pena.

El que si que podem fer és participar de la cerimònia budista que es celebra cada dissabte al vespre i que dura un parell d’hores (que ens passen sense adonar-nos)

Un dels monjos ha estat parlant sobre budisme amb en JC i sembla que li hem caigut bé perquè està pendent de nosaltres en tot moment.

El ritual comença agafant una espelma del color que et toca segons el dia de la setmana en el que vas néixer i escrivint-li el teu nom i l’edat actual. Tot seguit, un dels novicis te l’encén i et fa posar al voltant del temple tot fent una oració.

Després de clavar-les en un test amb sorra, el monjo ens demana que el seguim perquè escrivim els nostres noms en una tela de color groc (com la d’aquest matí)

Tot seguit, tots els assistents la portem al costat d’una gran pagoda daurada i els monjos l’enrotllen al seu voltant.

Ara és el moment d’entrar dins d’un altre temple. El monjo ens ha reservat els seients de la primera fila (ja us he dit que li haviem caigut bé)

Aquí ens hem de lligar un fil de llana al front durant l’oració. Tots connectats al sostre, com diu la Criss. 

Al acabar ens posen una polsera i ens regalen un petit buda de pedra (a les dones, la polsera els l’han de posar els monjos novicis)

Tot seguit, la "gimcama" continua donant tres voltes al Temple de Plata amb una espelma encesa i una flor com a ofrena.

Finalment per acabar, ens donen unes vares d’incens i hem de demanar un desig a l’elefant.

Tota una experiència que ens ha encantat a tots, fins i tot al monjo que ha demanar fer-se unes fotos amb nosaltres.

Fixeu-vos que entre ell i les dones sempre hi ha d’haver un altre home.

A qualsevol que estigui per Chiang Mai en dissabte, li recomanem de totes totes que s’apropi al Temple de Plata. Segur que no el defraudarà.

Després, podrà passejar pel Night Market i aprofitar per sopar tal i com hem fet nosaltres.

Ingrid