Dia 22 - Chiang Mai

Son les 8 del matí i ens truquen a l’habitació. Són els 2 bitxos de la família molt emocionats perquè avui és el seu dia.

Anem a veure elefants!!!

Després d’investigar bastant per la xarxa hem arribat a la conclusió que l’Elephant Retirement Park era una de les millors opcions perquè aquí no els tenen per explotació. 

No volem pujar-hi perquè hem llegit que pateixen, o sigui que ens dedicarem a donar-los de menjar i netejar-los.

Un xofer ens recull a l’hotel a les 9 i en 3/4 d’hora ja som a lloc preparats per l’aventura.

Està molt bé perquè som un grup reduït de només 9 persones, nosaltres sis, una parella que viu a Manresa i una noia de Puerto Rico.

El nostre guia ens explica que aquí hi conviuen 7 elefants recollits de circs, explotació animal, algun malalt i 3 petits que han nascut al mateix parc. Tots son femelles perquè es veu que els mascles són més agressius i els tenen en un altre parc.

Els elefants viuen aproximadament els mateixos anys que les persones i dormen només durant 4 hores al dia. La resta, se la passen menjant, per això hem de preparar molts kilos de plàtans.

Amb una ampolla de llet per donar-los als més petits i una bossa de platans per cadascú, sortim a passejar pel bosc amb un elefant adult i un de petit. 

Allà tenim la primera experiència en donar-los de menjar i perdre’ls la por.

Als més petits, una mica de llet perquè es facin ben forts.

En Marc ha començat una mica cohibit i ha acabat alimentant-los i tocant-los sense por. Això si, amb molt de respecte.

És una mica estressant perquè no deixen de demanar i perseguir-te perquè els posis un, o dos, o tres plàtans a la trompa. Els més petits son molt graciosos quan intenten treure’ls ells mateixos de la bossa.

Després dels plàtans els donem la canya de sucre que s’empassen gairebé sense mastegar.

Sort en tenim d’en Marc que s’encarrega dels més petits que no paren de demanar-li menjar.

En Jan també s’atreveix però conservant més les distàncies.

Una bona estona després els toca migdiada mentre nosaltres aprofitem per dinar. A la tarda sortirem a jugar una estona més.

Per prevenir les picades d’insectes, s’han de protegir la pell amb sorra i fang i nosaltres els hem d’ajudar.

Cap problema!

Si ens hem d’enfangar, ho fem!

Tot el que no ens embrutem nosaltres entrant dins el fang fins als genolls ho fan ells ruixant-nos amb la trompa.

Que divertit!

I ara?



Doncs cap a l’aigua a netejar-nos tots plegats. Ens donen una galleda a cadascú perquè els poguem tirar aigua neta per sobre, només hem de vigilar que no ens trepitgin, ja que dins l’aigua no podem controlar on tenen les potes.

Està essent una experiència brutal pels nens i per nosaltres. Aquesta és una altra de les activitats que recomanaria amb els ulls tancats.



I pensar que hi ha gent que disfruta caçant-los...

Tot el grup hem coincidit en que una de les coses que hem observat i que més ens han agradat sobre el tracte cap als animals és que els deixen fer la seva sense obligar-los a res. Passegen per on volen, s’arrebossen en fang l’estona que els ve de gust j juguen amb l’aigua tranquilament sense presses.

Avui me’n vaig a dormir satisfeta d’haver participat d’una experiència gratificant per tots plegats.

Ingrid