Dia 21 - Chiang Mai

Avui el despertador sona més tard, el cansament apreta i volem una mica de calma.

Després d’esmorzar un parell d’ous ferrats i una torrada amb melmelada com cada dia, sortim a buscar un mercat de falsificacions. Començo a estar fins al capdamunt de menjar sempre el mateix. En aquests moments, el millor esmorzar del món sería un entrepà de pernil amb pa amb tomàquet i qualsevol dels tes que hi tinc a l’armari. Així de simple.

En Toni busca samarretes i en Marc té promès un rellotge però no trobem res de res. Els de l’hotel ens recomanen un mercat proper i... perdona?

És d’aquells llocs que no et quedaríes res encara que t’ho regalessin!

Deduïm que és una espècie de majorista perquè moltes coses s’han de comprar en paquets. Si ja no en comprariem un, com en comprarem 20 d’iguals?

I la qüestió és que està a tope...

Sortim al carrer i agafem un tuc-tuc perquè ens porti en un lloc d’electrònica que vam veure ahir i entre que el conductor no ens entén i que nosaltres no ens sabem explicar, acabem en una espècie de cutrecarrefour que només ens serveix per dinar i descanviar bitllets en un banc.

Un banc amb beguda i galetes gratuïts. Apa que a casa nostra duraven gaire!

No quedava ni el pot de vidre!

En Marc demana insistentment d’anar a la piscina i no ens hi podem negar. És un bon nen i s’ho mereix perquè es porta de fàbula.

Bravo!! Anem cap a la piscinoooohhh! Comença a ploure cada cop més

L’han clavat en que començava l’època de pluges a partir de la sisena lluna plena de l’any.

Doncs ara ni piscina ni res.

Passem un parell d’hores tancats a l’habitació i ara que ja està el temps millor anirem al Sunday Market que sembla molt animat.

La gent ha sortit com els cargols i ens les veiem i destigem per caminar junts amb el cotxet (buit) i els 2 nens caminant per on poden. En Jan és molt independent i li encanta anar a la seva bola.

Aquí ha trobat uns músics cecs que toquen en fila índia per molestar el menys possible. Li encanta, balla i no ens deixa marxar i ja ens veus a tots cinc esperant a que el senyoret acabi de veure-ho per seguir endavant. No sé a qui s’assembla, eh, avi?

Estem dubtosos de si ens fem un supermassatgedepeus aprofitant que en Marc s’ha adormit al cotxet però es faria massa tard per sopar i acabar de fer la volta pel mercat que és enorme.

A part, sembla que hi ha cua...

Per fi avui soparem alguna cosa diferent, en un italià. Estic saturada de rice, noodles i ckicken i em cruspeixo una pizza que em fa veure tots els Déus de l’Univers.

I que consti que no sóc l’única que disfruta...

Demà anirem a veure elefants!

Ingrid