Dia 16 - Kanchanaburi

Avui el sol està radiant. Ens posem el banyador i després d’esmorzar ens recullen per portar-nos al Parc Nacional d’Erawan.

En 90min ja som camí del primer dels 7 salts d’aigua que hi ha dins el parc.

Això sembla un diumenge a l’Illa Fantasia!

Gent per tot arreu asseguts fent pic-nic entre bany i bany.

I és que després hem sabut que avui era festiu a Tailàndia, es celebra el Asahna Bucha durant la primera lluna plena del vuitè mes del calendari lunar, unes vacances budistes de les més importants al país. L’endemà s’inicia la temporada de pluges.

A partir de la segona cascada ja no s’hi pot entrar menjar i les ampolles d’aigua s’han d’ensenyar a l’entrada on les marquen amb un número després de deixar un dipòsit de 20 baths per cada una. A la sortida et tornen els diners al comprovar que no les has deixat a dalt.

La idea és bona, el problema és que a dalt de tot tanquen a les 16h i el taulell de devolució del dipòsit ho fan una hora abans. Això vol dir que ja hem vist prou els 60 baths.

Dia d’aventures.

Per començar, en Jan ha caigut de cap a l’aigua, cosa que volíem evitar perquè no se la begui i li entrin les cagarrines. Ho hem pogut salvar buidant-li una ampolla d’aigua per sobre.

La segona, ha estat quan a en Marc li ha saltat la sabata i ha marxat riu avall. La primera idea ha estat pescar-la amb un pal molt llarg però ha estat missió impossible.

Ens ha entrat un atac de riure mentre ell plorava i el seu pare saltava a l’aigua per recuperar-la.

Estava preocupat per si ens posaven una multa per culpa seva, pobret. És molt sentit... 

És divertit parar-nos a cada una per remullar-nos i que els peixos ens facin pessigolles als peus.

Atenció al vigilant com controla enganxat al mòbil (a baix a l’esquerra)

Arribem a la última esgotats poc abans que el guardia ens faci fora per tancar. Tot i així aprofitem bé l’estona

La baixada la fem a bon ritme tot i que triguem més d’una hora. No queda ningú darrera nostre, ni tan sols els guardes del parc que han vist la seva hora de plegar i els ha faltat temps per tornar cap a casa sense importar-los si es quedava algú al seu darrera amb algun problema.

-Vigileu que aquí hi ha fang...

-Vigileu que aquí hi ha fang...

-Vigileu que aquí hi ha faaaangXOOOFFF!

En Marc dins el fang i tornen les llàgrimes (i els nostres somriures per sota el nas)

Està cobert fins al genoll, sort del tiet que el porta en braços fins al riu

Per fi arribem a baix quan segur que el xofer ja està a punt d’avisar als forestals. 

La seva cara és un poema quan li diem que encara hem de dinar i son quarts de sis de la tarda

En Toni ha portat a en Jan en una motxilla a l’esquena durant tota l’estona. Si jo arribo a l’hotel que em fan mal tots els ossos... com estarà ell?

Sopar ràpid al restaurant del resort i a dormir, avui ens mereixem un bon massatge però no tenim ni forces per demanar-lo.

Ingrid