Dia 14 - Damnoen Saduak - Kanchanaburi

A les 8 del matí ja tenim l’esmorzar preparat. Ou ferrat, salsitxa, pernil i una amanida embolicats amb plàstic film. És el que hi ha.

També ens han posat una mica de fruita, Mangosteen (molt bo) i Santol (massa amarg pel meu gust). Estem provant fruites que no haviem vist mai i al mercat volem comprar-ne més. Només mengem les que tenen pell, no ens volem arriscar a haver de canviar els plans del viatge.

Els de l’hotel ens porten en barca pel canal fins al mercat de Damnoen Saduak, 1 hora de trajecte que l’aprofitem per jugar a buscar platans penjats dels arbres i esquivar l’aigua que ens llencen les embarcacions que ens avancen.

M’emociona veure la gran família que ha format la meva germaneta i em sento afortunada de tenir-los al nostre costat.

Un altre transport per afegir a la llista d’en Marc, la barca de rems del mercat flotant.

Les compres aquí son divertides, no ho havia fet mai d’aquesta forma tan curiosa, el barquer ens porta a les parades que li demanem i em pica amb el rem cada vegada que algú de nosaltres treu les mans de la barca. Això ja no m’agrada tant, però no vol que ens enganxem els dits.

Aquí n’hi ha dos que ja surten contents amb les seves compres...

Demanem plàtan a la brasa, panotxes i fruites tropicals típiques per cruspir-nos a la barca de tornada a l’hotel.

Anem tard, en Porn ens espera fa 30min per portar-nos a Kanchanaburi, a 100km d’aquí però ens rep amb un somriure i l’aire acondicionat a tot drap, cosa que s’agraeix.

Avui tenim dues cabanes, l’una al costat de l’altra amb la piscina al darrera. Als nens els falta temps per capbussar-s’hi i els adults els seguim. S’agraeix una mica de frescor abans d’anar a sopar al Night Market del poble.

I seguint amb la llista de vehicles nous, haurem de posar-hi el Tuc-Tuc, eh, Marc?

En Marc està eufòric i s’ho pren com si estigués a la fira, en Jan no es belluga del meu costat ben agafat perquè no ho té massa clar.

Recorrem les parades comprant una mica d’aquí i una mica d’allà i ens asseiem a menjar-ho en una taula que resulta ser d’un restaurant. El propietari ens deixa estar-hi 5 min, al final en son bastants més però no ens diu res més. Em sembla que li hem caigut bé o li sap greu pels nens (més aviat, la segona opció)

 Tuc-Tuc de tornada i cap a casa, que demà hem de matinar!

Ingrid