Dia 3 - Phuket - Barcelona

Sona el despertador i només sóc capaç de veure el primer número. És un 4. No tinc temps per lamentar-me, una dutxa ràpida i a tancar la maleta, ja dormiré a l'avió, tindré temps de sobres.

A la cua de facturació només hi ha 2 avisos, una la de no portar armes de foc dins la cabina de l'avió i la segona la famosa dels durian. Hem tingut l'honor de passar pel costat d'un camp on hi havien una pila de pells tirades i us puc assegurar que és una de les olors més insuportables que he sentit mai. Diuen que pot quedar-se allà estancada durant moltes setmanes.

Una anècdota que ens ha fet molta gràcia:

Al control de seguretat de Phuket li han volgut revisar la bossa de les joguines a en Jan i ell quan ha vist que li començaven a treure les coses de dins ha començat a cridar-los enfurismat enfilat a la taula "No! No! No! No!". Les noies del control li han tornat a posar de seguida tot a lloc sense acabar de mirar tot demanant-li disculpes. Bona tàctica, ha estat boníssim!

Aquest nen apunta maneres, em sembla que qui vulgui fotre'l encara ha de néixer, ha anat uns quants cops castigat aquest viatge. Sap molt bé el que vol i com ho vol.

"Tieta, en Mickey" i a la tieta li falta temps per posar-li encantada sense obrir boca.

Ens esperen 6 hores llargues fins a Doha i després 6 més fins a Barcelona on dos àngels ens porten un entrepà de pernil per llepar-se'n els dits.
Seguim desitjant que ens arribi aquell correu on ens confirmin que tornarem a perdre el segon vol i que ens hem de quedar unes hores més a Doha. Això voldria dir 600€ més per cap com a compensació, però aquest cop no tenim sort.

En Marc ha estat capaç de veure Els Minions 3 vegades seguides abans de caure rendit en el somni més profund. Com pot ser que no es cansi mai de veure-la i segueixi partint-se de riure en els mateixos acudits com si fos la primera vegada que la veu?

En Jan ha tingut temps d'enamorar a totes les hostesses, recórrer els passadissos de l'avió 25 vegades, jugar, mirar un parell de sèries... per acabar adormint-se amb un estil que ja voldrien alguns.

En tot això, jo penso en lo afortunada que sóc de tenir aquesta família tant fantàstica i d'haver gaudit d'uns dies inimaginables amb ells.

Han passat 25 dies en els que hem rigut, ens hem il·lusionat, ens hem posat nostàlgics, ens hem emocionat, hem passat calor, hem descobert noves fruites, hem vist animals que no pensàvem que veuríem ni tocaríem mai, ens hem cansat, ens hem relaxat, hem patit, hem gaudit d'uns paisatges de somni... i al final tot ha sortit rodó.

Us estimo família!

Ingrid

Dia 2 - Krabi - Phuket

Últim dia de trasllat per carretera abans d'agafar l'avió, aquesta nit ja dormirem a Phuket en un hotel a tocar de l'aeroport perquè demà marxem molt aviat cap a Barcelona.

A les 5 de la tarda ens vindran a recollir, vam contractar la furgo ahir al vespre a través d'una noia que ens va portar al Night Market. És una de les coses que em fascinen. A qualsevol persona que li preguntes té un conegut que et pot portar a qualsevol lloc a qualsevol hora a canvi d'uns pocs Baths.

I nosaltres hi confiem sense problemes tot esperant que no ens deixi tirats perquè a aquesta hora ja no hi ha transport públic.

La nostra idea per avui és quedar-nos a l'hotel per gaudir de la piscina i després baixar a dinar al poble, però mentre esmorzem ens cau el diluvi del segle.

Així que aprofitem per fer maletes tranquil·lament i baixem al centre a acomiadar-nos de la platja i dels Pad Thai.

Novament, sóc l'única que està desperta al cotxe i aprofito per escriure el post perquè anem molt endarrerits. Perdoneu, es fa difícil durant el dia i a la nit quan arribem a l'hotel estem petats i només pensem en descansar.

A part d'això, aquest any necessitem 3 programes per editar-lo i encara es fa més feixuc. Per la propera, prometem buscar una aplicació millor. BLOGGER malament, molt malament (s'admeten suggerències)

L'hotel està molt bé, com la majoria dels que hem estat, però aquesta nit no tindrem temps ni d'escalfar els llençols, la furgo cap a l'aeroport ens recollirà demà a les 5:15 del matí. Mare meva quina son només de pensar-hi!

I aprofitant que hem de sopar, posem rumb al passeig marítim que el tenim només a 5 minuts, això si, per un camí negre com la gola d'un llop. Novament, sort en tenim de la llanterna d'en Marc.

L'últim sopar a Tailàndia serà... una hamburguesa en un xiringuito típic australià! Per tancar el cercle, el primer dinar també va ser en un restaurant aussie.

I els nens es fan amics de dues noies que juguen al billar i acaben fent-ho amb elles, els deixen tirar i les ajuden a recollir les boles que cauen pel forat. Que maques elles!

I tot s'acaba... el dia d'avui també... i el viatge... les vacances... ja no estic de vancances! Avui és divendres i el dilluns tornarà a sonar el despertador... bufff... és massa per mi...

Fins d'aquí a una estona!

Ingrid

3 Phuket - Barcelona

Otro viaje terminado.

Normalmente vuelvo habiendo aprendido cosas sobre otras culturas, sobre el país que visitamos, sobre como son las gentes de otros sitios. Y en esta ocasión también ha habido algo de eso, no diré que no.

Cosas que he descubierto, por ejemplo:

-Que es importante hacer el bien, no hacer el mal y tener "peaceful mind" (mente serena).
-Que los pad thai ganan mucho con unas gotas de lima.
-Que la dignidad y la honradez no dependen del dinero que tengas.
-Que las apariencias engañan y que la primera impresión es errónea.
-Que hay que arriesgarse. Si no, te lo pierdes.
-Que el té gana mucho con leche condensada.
-Que si un elefante quiere tus plátanos, los tendrá.
-Que lo importante del mojito es el hielo.

Bueno, y cosas más mundanas como que es útil poner lavadoras durante el viaje, es práctico llevar mosquitera y que no hay que olvidarse del protector solar.

Pero además y sobretodo he aprendido (y disfrutado) viendo el mundo desde los ojos de unos niños de año y medio y cinco años.

He aprendido que:

-Las piedras pueden ser el mayor tesoro.
-Es necesario saber decir "no".
-Los pactos se cumplen.
-Lo importante no es lo que a todos les parece importante, sino lo que a tí te parece importante.
-Se puede dormir en cualquier sitio si te lo propones.
-La mirada limpia te hace ver las cosas diferente.

Como en otros viajes y como en la vida misma, el viaje ha sido un tobogán. Un buen rato para subir la escalera y cuando te das cuenta..... ya ha terminado.

Una de las experiencias que he tenido y que muy poca gente puede explicar es haber sobrevivido al ataque de un tigre. No he querido decirlo hasta ahora, pero cuando hicimos la visita a los tigres uno de ellos me atacó. Por suerte no me han quedado marcas ni secuelas. Os dejo el vídeo que con sangre fría fueron capaces de grabar desde fuera. Advierto que son imágenes NO APTAS para sensibles.

Y para terminar os dejo una selección de las fotos que he colgado en mi instagram. No son de los mejores momentos. Faltan los elefantes, las risas, la comida, los olores, el dolor de riñones... Y faltan los mil y un momentos de Marc y Jan, de los que no pongo más fotos porque no quiero sobreexponerlos y porque lo mejor, como siempre, está en mi recuerdo.

2 Krabi - Phuket

Hoy no hay fotos, así que tendréis que leer esto por lo mismo que se lee la etiqueta del champú... por que no hay nada más.

Es que el día ha sido fastidiadillo. De entrada, llovía. Mucho. Muchísimo. Tanto que no hemos ido a la piscina. 

Bueno, los peques sí que han ido (cuando ha parado un poco) porque si total te mojas igual... Hemos aprovechado para rehacer la maleta, despedirnos de nuestro compañero de habitación.. ¡Ah! ¿Que no lo sabíais? Os lo cuento:

El primer día nos llevamos un chasco grande con el hotel. Todo parecía bien, pero dentro de la habitación había muchos mosquitos. Ya sé que la casita está en mitad de la vegetación, pero es que hasta había un bote de insecticida en la habitación. Además, todo tenía aspecto de... no exactamente de viejo.... más bien de "desfasado", de quiero y no puedo.

Es cierto que teníamos bañera, ducha y un colchón más o menos cómodo. Casi todos han sido "menos" porque aquí el viscolastic deben pensar que es blandiblub y el látex... mejor ni pensarlo. Aquí todo han sido puro muelle, normal cuando ordenas los resultados de booking en orden de precios.

También hay que decir que el desayuno no era el mejor del mundo... pero luego vimos que estábamos SOLOS en el hotel y que seguramente aquella humilde familia musulmana acababan de comprar el negocio y lo estaban remodelando. La verdad es que han sido muy hospitalarios y nos han tratado fantásticamente. De hecho, en teoría había 3 transportes diarios a horas concretas a la playa en tuctuc y a nosotros nos los han hecho a la carta, llevándonos y recogiéndonos cuando hemos querido. Otra cosa es la araña del tamaño de una toalla de playa de las grandes que nos encontramos en el interior y que hizo que nuestras conversaciones fueran más tensas de lo habitual. Por vigilar.

A ver, que me voy por las ramas... Decía que en nuestra habitación había muchos mosquitos. Al mover una cortina, salió de detrás una lagartija que rápido corrió hasta la pared. Mi primer instinto fue echarla de la habitación, porque la imaginaba saltándome a la cara en plena noche. Pero luego pensamos que ese precioso animal se alimentaba de ¡mosquitos! Así que allí ha estado con nosotros.

Una última vuelta por Krabi, a la que habréis adivinado que no me llevé ni cámara ni nada, y de vuelta al hotel. Nos viene a recoger una furgoneta para llevarnos a Phuket. Os cuento como la contratamos.

Resulta que habíamos visto lo que costaban en el pueblo y a través de la aplicación Grab (el Uber de aquí). Ayer, cuando bajamos al pueblo en un Grab, le preguntamos si por casualidad no tendría una furgoneta grande para llevarnos al día siguiente a Phuket. Dijo que no, pero que cuanto pagábamos, así que le dijimos que teníamos una oferta de unos cuantos bahts menos de lo anunciado en el pueblo. Llamó por teléfono a un colega y luego a otro, nos rebajó unos pocos bahts el precio y quedamos para el día siguiente, con la intranquilidad de si se presentaría o no.

Y se presentó. Y hasta traía una sillita para niño (que no nos cobraron). Y la del día anterior preguntándonos por Line (algo parecido al whatsapp) que como iba todo, etc. Una buena experiencia.

El caso es que llegamos a Phuket y decidimos salir a cenar algo rapidito porque al día siguiente madrugamos mucho para ir al aeropuerto (qué por suerte el del hotel conoce uno que tiene furgoneta y nos llevará por un módi.... por un precio razonable).

No hay gran cosa donde estamos, así que nos metemos en un bar decorado en plan australiano donde tardan una eternidad en traernos la comida, se equivocan de platos, etc. Como será la cosa que hasta negociamos una rebaja en la cuenta. Aquí se regatea todo.

Y hasta aquí el día. Bueno, aprovecho para contaros una cosita, a ver si os sumáis que vale la pena.

Resulta que la Fundació el Maresme hace una muy buena labor trabajando para la integración de personas con discapacidad mental. Seguro que conocéis a la Dissantes, a Santi y el lema "Jo sóc com tu". Gracias a la implicación personal de mi cucañada, nos liamos con uno de esos retos de internet, pero de los que valen la pena, no esas mierdas de comer pastillas de lavavajillas.

Se trata de publicar vídeos en instagram de gente variopinta diciendo "Jo sóc com tu". ¿Fácil, no?

¡¡VAMOS A PETARLO!!

Os dejo uno de los que publiqué yo y os animo (os reto a TODOS) a hacerlo. El texto y hashtags utilizados son:

AQUEST ESTIU... "JO SÓC COM TU!"

#JoSocComTuChallenge #Dissantes #Fundaciomaresme #josoccomtu
Ara et toca a tu buscar a algú!
www.fundaciomaresme.cat

Dia 1 - Krabi

Sembla que definitivament ha arribat l'època de pluges, la previsió per avui és dolenta i per això no hem contractat cap excursió.

Tot i així, veient que el cel no està del tot núvol i que volem fer un passeig en kaiak pels manglars, li demanem al propietari de l'hotel que ens apropi al centre per mirar si és possible fer-ho aquesta tarda.

Que macos son aquesta gent!

En 3 dies que portem aquí no hem vist cap més hoste, per tant, podríem dir que tenim tot un hotel per nosaltres sols. Tots els treballadors a la nostra disposició.

Ei, que això no ho pot dir tothom!

Ens baixen i recullen a l'hora que els demanem, si veuen que ens estem banyant a la piscina els falta temps per portar-nos tovalloles netes i el suc de taronja de l'esmorzar ja ens el serveixen sense gel.

El que deia, al final en hem decidit contractar una excursió per les 13:30 i com que acabarà tard, el nostre afany per trobar una estona d'aire acondicionat ens fa entrar a dinar en una cafeteria que pinta pijotera.

Uns bikinis, pastissets, begudes refrescants, xocolata, tè, cafè... no ens estem de res i es nota a la factura que paguem com si haguéssim fet un dels millors sopars al Ritz.

Bah! Estem de vacances i ja s'acaben... un dia és un dia...

I una mica més pelats però amb l'estómac content, som-hi cap a la canoa.

1/2 hora de tuc-tuc a tota llet per la carretera i arribem a la falda dels manglars.

Farem una ruta d'un parell d'hores amb una altra parella que no ens dirigeix la paraula en tota l'estona i un guia que s'afanya a córrer com si el perseguís algú. Em sembla que en qualsevol moment veuré els ulls d'un cocodril que observen qui l'ha despertat de la migdiada. Espero que digui només una imaginació meva.

En JC es passa l'estona penedint-se de no haver pagat 9€ perquè ens remi el guia enlloc de fer-ho nosaltres. Em sembla que si llegiu el seu post no tindreu pas ganes de fer l'excursió, però feu-me cas a mi perquè val la pena sempre i quan pregunteu el tema de les marees abans de contractar. Si està alta, endavant perquè podreu entrar dins els rierols petits, sinó haureu de fer com nosaltres i fer-ho pels més grans.

La presència que tinc al darrera s'hi està deixant l'esquena, em sembla que avui li tocarà sessió de massatge a ell.

Fem una parada per descansar en una petita illa de sorra fina plena de crancs que es passen les hores de sol fent forats per construïr-se la seva llar sota la platja.
Fa gràcia veure com els nens vigilen per no trepitjar-ne cap, cosa del tot impossible perquè s'amaguen de seguida al escoltar algú que s'apropa.

En JC agraeix l'aturada com qui més, penso que si hi hagués l'opció de quedar-se a dormir entre els crancs i els monos ho faria sense dubtar-ho.

Vinga carinyo, un últim esforç que ara ja remarem a favor de la corrent!

Us he dit que hi ha monos?

Un, dos, tres, una pila! Ahhhh... ara entenc perquè no ens deixen menjar fins que arribem...

Des de la llunyania escolto als nens cridar, estan emocionats de veure una família de monos enfilant-se pels arbres.
"Tiets, n'hi ha un de molt petit! El veieu?"
Uns altres que s'hi quedarien a passar la nit.

La recompensa és merescuda, acabem el dia en un Night Market passejant per les paradetes i comprant el menjar que a cadascú li ve més de gust. De fons, sona un grup de música on la cantant sembla que s'hagi empassat el micro però ens ho passem bé. Ballem i cantem com si no ens importés res més que gaudir de nosaltres mateixos. De fet, és així, estem junts i som feliços, no podem demanar res més.

Ingrid

1 Krabi

Yo no sé que entendéis vosotros por unas vacaciones. Vale que yo no soy de pulserita y resort. Vale que no me importa madrugar para ver cosas y que lo hacemos a menudo si la salida del sol lo vale. Pero ya está bien. Entre selva, caminata, natación... no puedo con mi alma. ¿Qué será lo próximo, una excursión en kayak? Joder, pues sí.

Lo peor no es remar, aunque mis más de 100 kilos cuestan de empujar. Ingrid además colabora como una jabata y empuja más que yo. Lo malo es la postura, que yo no tengo flexibilidad ninguna y aguanto a base de tirar de lumbar. Lo de ahogarme si volcamos ya ni me importa.

El recorrido se realiza por un río que a estas horas cubre poco, cosas de la marea, así que incluso pienso en ponerme de pie e ir en plan gondolero. Una mierda me voy a poner yo de pie en este trozo de plástico para que vuelque.

El paisaje es precioso a pesar de las aguas de color "gos quan fuig". Precioso y grande. ¿Hasta donde dices que tenemos que ir?

Para no haberlo hecho nunca, Ingrid y yo nos compenetramos estupendamente remando. Los laterales son manglares en los que podemos ver monos. Marc seguro que sabe decir si son monos, simios, orangutanes, chimpancés u homo erectus. Nos mantenemos a distancia prudencial, no porque nos ataquen, sino porque se quieran subir a por comida y nos desestabilicen. Estoy yo como para nadar...

Paramos en una pequeña lengua de tierra que hay y nos quedamos maravillados con los cientos de mini cangrejos que hay. Se ocultan en unos minúsculos agujeros que hacen en la arena y salen cuando no hay movimiento, blandiendo su pinza derecha descomunalmente grande. Hay tantos moviendo la pinza en alto que parece un concierto de rock.

Conseguimos llegar al punto de partida. De verdad que pensaba que no iba a ser capaz. Mis riñones no volverán a dirigirme la palabra hasta navidad.

A la noche volvemos a la playa, pero a un punto diferente. Ayer estábamos pasado esa montañita que se ve a la izquierda de la foto. En esta, el mar se retira por la marea muy adentro y es una gozada caminar por la arena y ver el reflejo del cielo en la arena húmeda.

Aquí hay miles de cangrejos. MILES. Pequeñísimos, eso sí, pero en cada palmo de arena hay tres o cuatro agujeritos y se les ves sacando bolitas de arena para esconderse. Yo me encuentro esta cangrejita que tampoco está nada mal...

La puesta de sol... el reflejo en la arena.... es un buen sitio para hacer fotos, aunque sea con el móvil!

Para cenar, nos vamos a un night market de por aquí, donde hay la típica comida tailandesa y ... TORRENOS!!! A ver si vamos a tener un problema..... con los torrenos no se juega!
Por si acaso, decido no probarlos. Hay que irse despidiendo de los fideos pad thai, que ahora estoy harto pero los echaremos de menos.

¿Qué como se hacen los pad thai? Bueno, pues aquí os lo enseño. Lo que más me sorprendió es que apenas echan agua para los fideos...

Dia 31 - Krabi

Ufffff... sona el despertador massa aviat... no estavem de vacances?
Encara no son les 7 i ja tenim els peus a terra. Hem d'esmorzar aviat perquè ens recullen d'aquí a una estona per fer una excursió per 4 platges properes a Krabi. Avui ens portaran com borreguets en una barca que compartirem amb 20 persones més.

La primera parada a 15min de sortir és a la Phranang Cave Beach, aparentment un lloc des d'on podem accedir a la Princess Cave i veure el temple que hi ha a dins, ple d'estàtues de penis, ofrenes que fan els pescadors per tenir bona collita fent cas la llegenda que diu que aquí hi vivia una princesa.

Doncs al final, ni cova ni temple. Resulta que per accedir-hi ho hem de fer per dins de l'aigua i a la zona final el mar està massa revoltat com per anar-hi amb els nens en braços, així que donem mitja volta perquè no ens vé d'un buda més o menys i ens relaxem a la sorra tot contemplant el paisatge.
Aquest cop, la nostra barca és la motora de color groc que es veu al fons. Un altre vehicle per anotar a la llista d'en Marc.

"Mira tieta! Els nostres peus son el llapis i l'aigua el borrador"
En Marc es dedica a fer dibuixos a la sorra amb un pal que ha trobat en un racó. Ell és feliç i nosaltres encara més de veure'l gaudir de cada instant, ha estat un parell de dies molt xafat però ara ja torna a ser el nen juganer i divertit de sempre.

El rellotge ja marca les 10 en punt i tornem a ser dins la barca en destinació a Tup Island, una illa de revista que es connecta a una altra per una llengua de sorra dins del mar aaahhhh que avui no és possible creuar caminant per no-sé-què de la lluna que fa que la marea estigui alta. Doncs res, un es queda vigilant a en Jan que dorm plàcidament sota una palmera a la sorra i la resta ens divertim a l'aigua.
Criss, desconnecta del món i gaudeix del moment.

La tercera parada la fem als peus de la Chicken Island (amb aquest nom perquè sembla que les roques formen el cap d'una gallina que encara estic buscant), aquí ens tirem a l'aigua amb el tub i les ulleres per veure peixos de tots colors que ens envolten sense cap mena de problema.

L'entorn està una mica massificat. Entre nosaltres que ja en som 25 i un parell d'embarcacions més, el mar està cobert d'armilles de colors que es belluguen sense rumb definit en busca d'un bon exemplar per fotografiar.
Però jo he trobat el més gran i guapo...

I ara arriba l'hora de dinar. Atenció que no hi ha més platges al mar d'Andaman que hem d'anar a parar tots a la mateixa. Imagineu-vos el Desembarcament de Normandia, barques per aquí i per allà, gent asseguda a tot arreu i nosaltres que al arribar estem sols i acabem amb la gent fent cua per recollir el dinar trepitjant-nos la tovallola.
Així que decidim acabar de menjar i sortir a caminar en busca d'algun racó més íntim. La veritat és que la platja és de conte i el color turquesa de l'aigua difícil d'imaginar.

Jo, que no m'he tret la samarreta en tot el dia, faig com els nens i em banyo amb ella. Ja en tinc prou de sol, fa un parell de dies que em vaig cremar l'esquena i encara em batega.
Un consell: Quan feu snorkel sense armilla poseu-vos molta crema a l'esquena, que no te'n adones i el sol va fent de les seves!

A mitja tarda ja som a Krabi i després de passar per l'hotel a fer-nos un banyet refrescant a la piscina  i una bona dutxa, baixem al poble a contemplar una de les últimes postes de sol a Tailàndia.

Està essent un viatge inoblidable amb els qui més estimo.

Bona nit,

Ingrid